dilluns, 7 de novembre del 2016

New York Marathon (06-11-16)

Resum: Somni fet realitat!!!!

Aquest era un somni doble desde feia molts anys: per una banda visitar la ciutat de New York amb la meva familia i d´una altra, córrer la marató més famosa i popular del Món. Aquest any "tocava", havia fet la marató de Madrid l´any 2006, després de 5 anys Barcelona (2011), i tal com vaig dir-li a la Montse justa acabar Barcelona: "d´aquí 5 anys Nova York". Era l´any perfecte, ja que el pont de tot sants permetia estar una setmana a Nova York, agafant només 3 dies de vacances. 

Després d´una setmana patejant amunt i avall Nova York, caminant uns 15 kms cada dia (i el divendres 21 kms), arriba el gran dia. Em llevo a les 6h, esmorzo i vaig a buscar el metro. A les 6h30 agafo el metro, que va ple fins a les orelles i he d´empentar per poder entrar. Allà conec a un gallec que també vol fer un temps similar al meu i té el mateix corral. Arribem a l´estació del ferry i aquí comencen les aglomeracions. D´entrada, 30 minuts per agafar el ferry.


Arribem a Staten Island i aquí encara és pitjor: la cua per agafar els busos és terrible! Per fi agafem el bus i el desastre és total: 45 minuts per fer 10 kms com a molt (corrent vaig més ràpid...). Estem colapsats i falten pocs minuts perquè ens tenquin les portes del corral, i la gent es posa molt nerviosa, fins que el xófer obra les portes i baixem corrent fins al corral. Son les 8h55, ens han sobrat 5 minuts... Un cop a dintre, arriba una mica de relax. 50 minuts fins que comenci la cursa. Aprofito per fer pipí, posar fisiocrem a les cames, etc. L´inici s´acosta. Em trec la roba d´abric per tirar. A les 10h50 comença la marató dels meus somnis. L´inici és pel famós pont que surt a totes les fotos, però a mi m´ha tocat córrer per la part de sota del pont, i no és gaire espectacular. Però és sortir del pont i comencem a trobar-nos amb milers i milers de gent al carrer, animant com mai havia vist. Porto un auricular per escoltar música i no sento res. És increïble això. Diuen que hi ha uns 2 milions de persones animant, i m´ho crec! Hi ha molts moments que els sentiments es desborden i m´emociono fàcilment. Passo la mitja marató en 1h35' (a 4'30"/km tal com havia previst). Al km 26 sento algú que em crida molt fort (i ho ha de fer molt fort perquè el senti, amb tanta gent i escoltant música...). És el Valentí Sellarès, que viu a USA i ha vingut a acompanyar un amic que fa la marató. Em regala una foto de record. Gràcies crack!!!


M´acosto al mur, i de moment vaig força bé, tot i que cada cop em costa més aguantar el ritme. Arribem al Bronx, i comencem a baixar, ja queda poc! Envio missatges amb el mòbil a la Montse i rebo els seus: quin xute d´adrenalina! Abans d´entrar a Central Parc venen els moments més complicats. Queden uns 6-7 kms i 3 de pujada contínua. Veig molta gent parada amb rampes. 


Per fi entrem a Central Parc, però aquí tampoc hi ha un perfil pla, amb pujades i baixades continues. Vaig perdent segons, però no m´importa, ja que l´important és disfrutar-la, i això ho estic aconseguint, i tant! La que he disfrutat més de les 3. Entro a la última milla, amb unes ganes boges de veure la Montse i els nens i emocionar-me. 


Estan a les grades de l´entrada, lloc privilegiat previ pagament de 75$ per barba, però val la pena. L´entrada és indescriptible, i per pura casualitat està sonant la cançó "Where the streets have no name" dels U2 al meu mp3, ni fet expressament. Arribo en 3h16', en el lloc 2243 (de més de 50000 corredors), el 366 del meu grup d´edat. Molt satisfet!!!


En primer lloc, gràcies a la Montse, Queralt i Roger per acompanyar-me i fer realitat aquest somni, però sobretot per aguantar aquests mesos d´entreno, mai us ho podré agraïr prou! Aquest somni també és vostre! Gràcies també al meu company de feina, en Víctor Almirall, per compartir molts entrenos al migdia. Te´n dec una crack! Per últim, em venen moltes persones al cap a qui dedicar aquest somni, no cal que les digui totes, però si que voldria dedicar-ho especialment al Pep, i donar-li tota la força i energia que he agafat aquí, per lluitar i tirar endavant!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada