Cursa ARCS Rajadell (16 km i 1000 mts d+)

Resum: Retorn amb bones sensacions

Avui pot ser un gran dia! A les 8h45 em passen a buscar el Manel Deli i el Jordi Badia, i marxem a Rajadell, on té lloc la primera de les curses del circuit ARCS, que intentarem fer-lo tot. Anem a buscar els pitralls, escalfem i ens fem la foto de rigor (avui he canviat la samarreta del Nat´s per una bona causa....).

A la línia de sortida, i just abans de començar, un crit espontani i unànim: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA! La gent s´emociona i tothom surt com una fera. Després d´una forta baixada, comença la pujada contínua que ens portarà després de 9 kms fins al Cogulló, el punt més alt de la cursa. Les sensacions són boníssimes i em sento totalment recuperat de la lesió de les dorsals (no així de la meva maleïda hèrnia a les lumbars, i que em va tenir tot el dissabte amb voltarens...).

A partir d´aquí comença la baixada, en alguns llocs força tècnica, i que em fa adonar que no és el terreny més adequat per mi. Em torço el turmell un parell de vegades, i en una d´elles m´obliga a parar i tot. Ara a la tarda em fa mal i espero que no sigui res. 

Formem un grupet de 4-5 corredors i amb un d´ells, l´Ernest (al darrera meu a la foto), anem plegats des dels primers quilòmetres, arribant junts a la línia d´arribada. Arribo amb molt bones sensacions, difrutant moltíssim, amb 1h30, el 30è de la classificació general (d´un total de 212 corredors) i 3r veterà!!!!. El Manel arriba el 39è amb 1h32 i el Jordi Badia el 91è amb 1h39.

100è Collbaix de la temporada (01-11-12)

El Collbaix és una muntanya (bé, si se´n pot dir muntanya) que està al costat mateix de Manresa, tocant el poble de Sant Joan de Vilatorrada. Té uns 550 mts sobre el nivell del mar i des del peu del mateix fins al cim, hi ha uns 250 mts de desnivell positiu. Tot això el converteix en un lloc ideal perquè els trail runners hi anem a fer sèries de pujada.



Per a la nostra colla, és un lloc mític, ja que la majoria ens vem iniciar en el món del trail allà, i no hi ha setmana que no el fem una vegada com a mínim, i fent números ràpids, potser l´hauré fet més de 500 cops.

A finals de l´any passat, en una de les tantes pujades, vem estar discutint quantes vegades hi deurem pujar cada any, i vem creure que durant els darrers anys el número que s´aproximava més era el 100 (total, no arribava a 2 collbaixos cada setmana, i vist així, era bufar i fer ampolles).

D´aquesta manera, vem començar el mes de Gener a anotar els collbaixos que anàvem fent (en el meu cas, i com molts de vosaltres haureu pogut observar, ho feia al facebook; si, si, el pesat aquell que anava contant....). La cosa es va animar molt, i es va convertir en un “pique” entre nosaltres, i es va transformar en a veure qui era el primer d´arribar als 100, i quant abans millor.

Hi hagut dies de tot, des del fred de l´hivern, incluint alguna pujada amb neu, fins a la calor del juliol; pujades en solitud i pujades amb companyia; fins i tot amb la bici a coll....

Però de tots ells, em quedo amb els dos últims sense cap mena de dubte. Després de 10 mesos, el passat dijous dia 1 de novembre, el Manel Deli i un servidor, vem fer el 99è amb la familia, i el 100è amb uns quants amics que van poder venir a celebrar-ho. Moltes gràcies Montse, Queralt, Roger, familia Mula, Núria Picas, Marc Sabata, Ferran Serra i David Masfret. Sou genials!

Evidentment, no hi va faltar el vi Collbaix...