diumenge, 21 de març del 2010

Marató de muntanya Vall del Congost (42 km, 3100 mts d+)

Objectiu aconseguit! Aquest és, sense cap mena de dubte, el resum que millor defineix l´experiència viscuda avui a la cursa de la marató de la Vall del Congost. Ni disfrutar, ni drescar, ni trempar, ni òsties..... Quan al km 30 et fan mal tots els ossos i muscles de tot el cos, incluint fins i tot la mandíbula, i encara et queden més de 12 km per acabar, no se´n pot dir precisament disfrutar. Cal dir però que els llocs per on transcorre la cursa són preciosos, però un altre dia hi aniré caminant amb la família d´excursió, i me´ls miraré tranquil.lament, ja que avui no he tingut temps de fer-ho; també vull felicitar a la organització per saber situar els avituallaments al lloc correcte. Només tinc un però: ha faltat una bona botifarra al finalitzar la cursa (quan faltaven dos km pel final, jo ja me l´estava menjant....).
A les 5h15 de la matinada ens hem trobat al parc de l´agulla uns quants malalts (perquè llevar-se un diumenge a les 4h15 per anar a córrer 42 km per la muntanya no té un altre nom, ho reconec). Jordi Badia, Jaume Mayor, Xavi Palà, Valentí Cots i un servidor, enfilem els cotxes cap a Aiguafreda. L´ambient que es respira és immillorable, i de seguida començo a trobar-me a gent dels corredors.cat, o sigui, a més malalts.

La cursa comença puntual a les 7h, i la penya (entre ells el Xavi Palà i en Jordi Badia) surt com si es tractés d´una cursa de 10 km (senyors, que queden 42 km! crida un del meu costat). Quan sortim del poble, a 1 km de la sortida, entenc perquè sortien tant canyats: comença un corriol estret, i la cua que s´organitza és espectacular! En Jaume Mayor i jo conseguim adelantar molta gent pels corriols, cosa que m´estressa bastant; li dic al Jaume que posi seny, ja que falta molta cursa. Cap al km 20 ens trobem un control que ens diuen que anem el 50 i 51, cosa que em sorpren i més tard ho pagarem... Efectivament, entre el km 20 i 30 ha sigut un continu de corredors adelantant-nos (el Jaume amb rampes i jo força petat també). Cap al km 30 ens adelanta el Valentí Cots i no podem seguir-lo ni un km.... A sobre, les 3 travesses per dintre del riu han sigut una putada com un temple (collons, no els hi costava gaire fotre quatre pedrots a dintre del riu per no mullar-nos!). Finalment, acabo 74è amb 6h43´, i el Jaume entra 1 minut darrera meu.
Vull destacar que m´ha fet una ilusió molt gran trobar-me al koala amb dos o tres més animant com uns animals al km 17, i també a l´arribada i que m´han obsequiat amb dues fotos ben xules:

7 comentaris:

  1. És una cursa per gaudir. Jo encara no he pogut tastar el recorregut nou, però l'any passat vaig quedat fascinat per aquells turonets!
    Un plaer fotre merder per vosaltres

    ResponElimina
  2. Mare meva, que haeavy no ?
    Gent superpreparada amb rampes bestials, destrossats... i disfrutant !

    Felicitats, un temps final boníssim !

    ResponElimina
  3. VAJA NO ES PROU FOTUT FER UNA MARATO NOMAL(PLANA) QUE ARA ES TENEN DE FER AMB DESNIVELL
    IMPRESIONANT. MOLTES FELICITATS. CUIDAT MOLT.
    J.F.M.

    ResponElimina
  4. Eiii fera,
    Ja t'he trobat pel internet, ara ja soc seguidor del teu bloc!!!
    Va parir quin principi de temporada...
    objectiu aconseguit i una mes a l'esquena!!!
    Nus veiem x aquests mons de deu,
    Salut!!!
    Xavier Palà

    ResponElimina
  5. bona cursa company! aquí tens la foto que et vaig fer, si em fas arribar el teu mail te la passo en gran!

    ResponElimina
  6. L'enllaç :P http://www.flickr.com/photos/lycanthroat/4451927143/

    ResponElimina
  7. Jordi eres el millor, seguís aixina de bé maxot.

    Joaquín

    ResponElimina