diumenge, 19 de març de 2017

Cursa Saltamarrades (21 km i 1200 mts d+)

Resum: Una de les millors curses de muntanya que he fet!

Avui és un d´aquells dies que no esperes res, i reps molt. La idea inicial era fer 30 kms de la marató de Barcelona, però al final no vaig trobar la motivació suficient, i em vaig apuntar a última hora a aquesta cursa. El meu club de natació i curses de muntanya (Nat´s) m´havia convidat i n´havia sentit a parlar molt bé, i la veritat és que no m´ha decepcionat gens, al contrari, és una de les millors curses de muntanya que he fet!

Arribo tranquilament una hora abans, vaig a buscar dorsal i em trobo un molt bon amic de la època gloriosa de la Salle Manresa quan teníem 15-16 anys: l´Oscar Flores de Sta Maria d´Oló.


També quedo amb la gent del Nat´s i ens fem la foto oficial


Escalfem una mica i anem cap a la sortida. La cursa de 8 i de 21 kms comença a la mateixa hora, i això fa que el ritme dels primers sigui molt alt, doncs molts fan la curta. A 200 mts de la sortida ja ens trobem la primera rampa, curta però duríssima, on no guanyes res corrent i és millor caminar. La veritat és que jo tinc les cames molt pesades, doncs el dia abans em vaig "cascar" 100 kms en bici, amb força desnivell...


La cursa és molt corriolera, amb un puja-baixa continu, molt treca-cames, com a mi m´agraden. Encara no portaves 1 km baixant, i ja et trobaves una altra pujada d´igual distància. Circuit molt ben marcat (vaig fer la meitat del recorregut sol o al davant d´un grup i no vaig tenir dubtes en cap moment). Cap a la meitat de la cursa atrapo a un amic de l´Oscar Flores i anem junts fins a l´arribada (ell em passava a la baixada i jo a ell a la pujada). Acabo la cursa el 23è en 2h21'. Com he disfrutat, l´any que ve repetim!!!

dimecres, 8 de març de 2017

Mitja marató de Barcelona

Resum: No ha pogut ser...

Avui he quedat amb el Javier Curiel i el Victor Almirall de la feina. Feia dies que ens havíem marcat l´objectiu de baixar de 1h24' amb el Javier, i fer MMP en mitja marató. 

Arribo a Barcelona a les 8h, quedo amb el Victor i el Javier a Arc de Triomf i escalfem una mica (ens trobem al Romà del Vintró) i ens fem la foto de rigor.


Anem al calaix de sortida i a les 9h comença la cursa. La temperatura és molt bona per córrer, però fa una mica de vent. Tot i sortir molt endavant, el primer quilòmetre és molt lent per culpa de la quantitat de gent que hi ha, i els impresentables que es colen i van a pas de tortuga... A partir del km 2 el grup ja es va estirant, i podem anar junts. Anem per sota de 4' el km, i desseguida veig que no vaig còmode, fins que al km 7 s´escapa el Javier, i amb prou feines aguanto els 4' per km....

Veient que no podré conseguir l´objectiu d´avui, intento no perdre massa temps i fer un temps prou digne. Al final, patint bastant, arribo amb 1h25'51 (lloc 833 de 15.000 arribats). Nota: amb aquest temps no hagués quedat primer ni a la categoria de mes de 60 anys.... tela!

dissabte, 28 de gener de 2017

Cursa 2 Turons (21 km i 800 mts d+)

Resum: M´encanten les curses de muntanya d´hivern

Passo a buscar l´Efren per casa seva i anem a Moià. Hem estat estudiant diferents curses que es feien avui (ARCS St Vicenç, 5 cims, etc…), però finalment ens hem decidit per la 2 turons de Moià, i la veritat és que no m´arrepenteixo gens. Arribem a Moià, aparquem anem a buscar els dorsals. Fot un fred que pela, i ens anem a refugiar a un bar. Ens canviem al cotxe, escalfem una mica i anem cap a sortida. Fem les fotos de rigor (també em trobo a la Gemma del Nat´s).


  
La cursa comença a les 10h, força puntual. Els primers metres son per estirar al grup, com sempre. L´Efren surt com una fletxa, i no el puc pas seguir. M´ho prenc com un entreno de qualitat, ja que ahir vaig sortir en bici i em noto una mica carregat. Cap al km 4 o 5, veig a l´Efren no gaire lluny. Estem en el terreny que m´agrada (pujadeta), i apreto el cul. Aconsegueixo atrapar-lo i posar-me al davant. Les sensacions son molt bones, però no se si podré aguantar aquest ritme…


Estem tota l´estona adelantant-nos, ell a la baixada i jo a la pujada. Els últims kms son de pujada i aprofito per treure-li una distancia prudencial per poder arribar a la última baixada amb poques possibilitats que m´atrapi, però quan falten 500 metres per arribar, el tio que anava al meu davant s´equivoca i jo al darrera d´ell, fins que 100 metres més enllà em dono compte i donem mitja volta. Però és massa tard i veig com l´Efren passa davant meu…. Llàstima! Jejejeje



Molt content de l´estat de forma actual, i desitjant fer ja la próxima cursa de muntanya. Arribo el 40è amb 2h11´, d´un total de 179 corredors.  

dissabte, 7 de gener de 2017

Cursa dels Nassos (10km)

Resum: Montse, ja tens la primera cursa de 10 kms al sac, Felicitats!

Avui toca disfrutar d´una altra manera, i és que acompanyaré a la Montse perquè acabi la seva primera cursa de 10 kms. Quedem amb l´Anna i l´Asier a Sabadell, i anem junts a Barcelona. Aparquem i anem cap a la sortida (l´Asier també farà la cursa).


L´objectiu és anar a 6 min/km, intentant baixar de 60 minuts. Com que és la seva primera cursa, no té marca i estem a la tercera sortida, a les 17h45. L´avantatge de sortir tant enrere és que vas adelantant a molta gent tota l´estona (comencem dels últims, amb 11.000 persones, i arribem cap a la posició 7.133). Tampoc hi ha gaires aglomeracions en aquesta sortida.


Anem molt bé tota la cursa, inclús la tinc que frenar en molts moments.... Al km 8 fa la última apretada, i arribem amb 58 minuts, 2 minuts menys del què teníem previst. Contents no, lo següent! Alguna manera millor d´acabar l´any? Impossible!

divendres, 23 de desembre de 2016

Cursa ARCS St Joan Vilatorrada (17 km i 800 m d+)

Resum: Bones sensacions també al trail!

Recent iniciada la temporada de trail, ja que fa quatre dies que he acabat la marató de NY, i sense haver pogut entrenar gaire, avui comença un dels circuits de trail running que més m´agraden: el circuit ARCS. Ja és costum que la primera cursa sigui precisament a de Sant Joan de Vilatorrada amb el meu Collbaix del cor, on tantes i tantes vegades he pujat entrenant.

Doncs sense saber massa bé com m´anirà, i quines sensacions tindré, em presento el diumenge a les 9h15 a St Joan, recullo el dorsal (de roba per poder-lo reutilitzar a les següents curses) i l´obsequi (una tovallola que m´anirà de perles per tenir-la al cotxe), i saludo a tots el “clàssics” com jo, que cada any ens anem veient per aquestes curses de trail.

La cursa comença puntualment a les 10h. L´inici no té res a veure amb una cursa d´asfalt, i tothom està parlant i gaudint del bon ambient, on el de menys és la cursa, sense nervis ni empentes; això si, quan es dona la sortida, sembla que estiguem en una cursa de 1500 mts…. Encara no portem 1 km, i ja veig el nivell que hi ha. Cada vegada hi ha menys gent, amb més nivell. 


El recorregut me´l conec perfectament, ja que a part de transcórrer per on entreno habitualment, la setmana passada vaig fer tot el circuit amb el Sebas i el David Joan. La cursa és rápida, sense fortes pujades i baixades, i bastant trenca-cames, com a mi m´agraden. Cap al km 14 m´adelanta la primera noia, al començament de la baixada del pedregar; com va la noia: volant! Se´m fa imposible seguir-la.


 Arribo amb molt bones sensacions, amb 1h37’30”, amb el 37è lloc a la general (de 150), i el 10è veterà (fa uns anys, amb aquest temps, quedava entre els 5 primers de veterans…).

dilluns, 7 de novembre de 2016

New York Marathon (06-11-16)

Resum: Somni fet realitat!!!!

Aquest era un somni doble desde feia molts anys: per una banda visitar la ciutat de New York amb la meva familia i d´una altra, córrer la marató més famosa i popular del Món. Aquest any "tocava", havia fet la marató de Madrid l´any 2006, després de 5 anys Barcelona (2011), i tal com vaig dir-li a la Montse justa acabar Barcelona: "d´aquí 5 anys Nova York". Era l´any perfecte, ja que el pont de tot sants permetia estar una setmana a Nova York, agafant només 3 dies de vacances. 

Després d´una setmana patejant amunt i avall Nova York, caminant uns 15 kms cada dia (i el divendres 21 kms), arriba el gran dia. Em llevo a les 6h, esmorzo i vaig a buscar el metro. A les 6h30 agafo el metro, que va ple fins a les orelles i he d´empentar per poder entrar. Allà conec a un gallec que també vol fer un temps similar al meu i té el mateix corral. Arribem a l´estació del ferry i aquí comencen les aglomeracions. D´entrada, 30 minuts per agafar el ferry.


Arribem a Staten Island i aquí encara és pitjor: la cua per agafar els busos és terrible! Per fi agafem el bus i el desastre és total: 45 minuts per fer 10 kms com a molt (corrent vaig més ràpid...). Estem colapsats i falten pocs minuts perquè ens tenquin les portes del corral, i la gent es posa molt nerviosa, fins que el xófer obra les portes i baixem corrent fins al corral. Son les 8h55, ens han sobrat 5 minuts... Un cop a dintre, arriba una mica de relax. 50 minuts fins que comenci la cursa. Aprofito per fer pipí, posar fisiocrem a les cames, etc. L´inici s´acosta. Em trec la roba d´abric per tirar. A les 10h50 comença la marató dels meus somnis. L´inici és pel famós pont que surt a totes les fotos, però a mi m´ha tocat córrer per la part de sota del pont, i no és gaire espectacular. Però és sortir del pont i comencem a trobar-nos amb milers i milers de gent al carrer, animant com mai havia vist. Porto un auricular per escoltar música i no sento res. És increïble això. Diuen que hi ha uns 2 milions de persones animant, i m´ho crec! Hi ha molts moments que els sentiments es desborden i m´emociono fàcilment. Passo la mitja marató en 1h35' (a 4'30"/km tal com havia previst). Al km 26 sento algú que em crida molt fort (i ho ha de fer molt fort perquè el senti, amb tanta gent i escoltant música...). És el Valentí Sellarès, que viu a USA i ha vingut a acompanyar un amic que fa la marató. Em regala una foto de record. Gràcies crack!!!


M´acosto al mur, i de moment vaig força bé, tot i que cada cop em costa més aguantar el ritme. Arribem al Bronx, i comencem a baixar, ja queda poc! Envio missatges amb el mòbil a la Montse i rebo els seus: quin xute d´adrenalina! Abans d´entrar a Central Parc venen els moments més complicats. Queden uns 6-7 kms i 3 de pujada contínua. Veig molta gent parada amb rampes. 


Per fi entrem a Central Parc, però aquí tampoc hi ha un perfil pla, amb pujades i baixades continues. Vaig perdent segons, però no m´importa, ja que l´important és disfrutar-la, i això ho estic aconseguint, i tant! La que he disfrutat més de les 3. Entro a la última milla, amb unes ganes boges de veure la Montse i els nens i emocionar-me. 


Estan a les grades de l´entrada, lloc privilegiat previ pagament de 75$ per barba, però val la pena. L´entrada és indescriptible, i per pura casualitat està sonant la cançó "Where the streets have no name" dels U2 al meu mp3, ni fet expressament. Arribo en 3h16', en el lloc 2243 (de més de 50000 corredors), el 366 del meu grup d´edat. Molt satisfet!!!


En primer lloc, gràcies a la Montse, Queralt i Roger per acompanyar-me i fer realitat aquest somni, però sobretot per aguantar aquests mesos d´entreno, mai us ho podré agraïr prou! Aquest somni també és vostre! Gràcies també al meu company de feina, en Víctor Almirall, per compartir molts entrenos al migdia. Te´n dec una crack! Per últim, em venen moltes persones al cap a qui dedicar aquest somni, no cal que les digui totes, però si que voldria dedicar-ho especialment al Pep, i donar-li tota la força i energia que he agafat aquí, per lluitar i tirar endavant!!!

Mitja marató de Sant Cugat del Vallès (5+21+4 kms)

Resum: 30 kms de prova

Aprofitant la mitja marató de Sant Cugat, que no és plana com a Nova York, aprofitaré per la tirada llarga a ritme de marató (4´30/km). Arribo a Sant Cugat a les 8h30 i vaig a buscar el dorsal al club muntanyenc de Sant Cugat, però no hi ha ningú allà i un senyor ens diu que hem d´anar a l´arribada. Em trobo al Carles Boix, que ens vem conèixer a la mitja del Mediterrani, i també farà la marató de NY. Anem a buscar el dorsal, i torno al cotxe a canviar-me. Avui si que he tingut temps de sobres per tot.

Vaig cap a la sortida, on havia quedat amb un altre que farà la marató del grup de Corredors.cat, i que també volia fer els 30 kms a la mateixa velocitat, però no el trobo. A les 9h30 surten els de la cursa de 5 kms i a les 9h37 surto darrera seu. És perfecte, doncs tinc el circuit tancat i senyalitzat. De seguida em trobo els últims corredors i vaig adelantant gent. Faig els 5 kms en 22’30”, a 4’30” clavats, quina ràbia que faig…

Son les 10h en punt, sincronització perfecte, però els jutges encara no estan a punt i ens retrassen la sortida un parell de minuts. Surto força endavant, i m´adelanta bastanta gent; miro el rellotge: vaig a 4’15” i afluixo una mica. Al km 2 ve la pujada més forta de la mitja. Pugem fins al polígon d´Asepeyo (on l´Uri s´ha passat força temps recuperant-se de dues llagues). Agafo forces pensant amb ell.

La cursa continua passant pels polígons de la zona alta, i el perfil és totalment trencador, amb continus tubogans que impedeixen poder agafar un ritme. La verita tés que cap al km 15 (20 per mi), ja començo a estar tocadet. L´acumulació de kms comencen a passar factura. Veig al David Patan fent fotos i per sort em fa una foto, de rasquillada, però que és la única d´aquesta cursa. Una mica més endavant també veig a la meva cosina Montse Flotats, que estan mirant la cursa.



Arribo a la meta de la mitja amb 1h37, a 4’37”/km. Ja porto 26 km, i encara me´n queden 4. Els faig com puc: la majoria em surten a 5’/km, I arribo al km 30 i tinc tantes ganes d´acabar que paro en sec. Buff, pensar que d´aquí 15 dies hauré d´aguantar 12 kms més…. Ja se que serà NY i hauré descansat (o no…), però cada cop tinc més clar que disfruto molt més en distàncies més curtes.